20/6/07

La seguretat en les piscines

Avui és un dia especial per molts nens, ha acabat el curs escolar i comença per ells una etapa en la que els jocs, els amics, la platja o la piscina formaran part del seu dia a dia fins al retorn al “cole”.

De totes aquestes activitats que us he comentat, n’hi dos d’especial risc: la platja i la piscina. En quant a la platja, els ajuntaments són els encarregats de dotar els sistemes vigilància, salvament i socorrisme: socorristes aquàtics, llocs de socors, cadires i torres de vigilància, i altres elements de seguretat. En quant a les piscines hem de diferenciar dos tipus: privades i particulars. En les primeres, els ajuntaments i les direccions dels càmpings o els hotels hi posen un socorrista aquàtic però, que passa amb les particulars?. Jo diria que estan una mica “deixades de la ma de Déu”. Això, en clau de seguretat no dona cap garantia.

Crec que en aquest aspecte, hem d’aprendre una mica dels nostre veïns francesos. La llei els obliga a que les seves piscines tinguin mecanismes de seguretat per a prevenir que els nens tinguin accidents o s’ofeguin.

Existeixen diverses maneres d’aconseguir-ho:

L’alarma

Detecció de caiguda. Fa sonar una sirena perquè l’adult s’assabenti del que ha passat

Infrarojos. Un barrera d’infrarojos crea una tanca perimetral a l’entorn de la piscina, en creuar-la fa sonar una sirena, poden portar acoblades al sistema d’avis llums o altre elements d’alerta.

Polsera individual. Permet fer un seguiment del nen en tot moment.

Detector d’onades. En caure a l’aigua, les onades disparen el sistema d’avís.

Les cobertes

Qui més qui menys les ha vist a l’hivern. Es tracta d’un tendal que la cobreix totalment. Són molt fiables, però només si estan totalment tancades, en cas contrari, poden ser una trampa mortal.

Les tanques

Hi ha diversos tipus de tanques perimetrals, algunes molt mimetitzades amb l’entorn, altres molt dissimulades.

Com en moltes altres ocasions, us trobareu en la disjuntiva de muntar un sistema o altre, dubtareu entre la seguretat, l’estètica i fins i tot el cost. Però mireu, la vida no té preu per això, us aconsello que tingueu en compte aquest aspecte i no altres, que us adoneu que la diferència entre un aspecte o altre pot salvar una vida.