3/6/07

Que fer i que no fer en un accident de trànsit


Avui us vull parlar de la importància de les accions i les omissions en els accidents de trànsit. Em refereixo a tot allò que podem fer i al que no hem de fer mai.

Com en qualsevol accident, una correcta intervenció nostra serà vital durant els primers minuts bàsicament, fins l’arribada de personal especialitzat: policia, bombers, sanitaris, etc.

Abans d’avançar hem de saber que si som testimonis d’un accident, tenim l’obligació de prestar ajut altrament seria denegació d’auxili. Aquest haurà de ser proporcional als nostres coneixements, tenint molt clares quines són les nostres possibilitats i les nostres limitacions.

Per una correcta actuació en aquests casos hem de seguir tres passos molt importants, els anomenem el P.A.S. (Protegir,Alertar/Avisar i Socórrer)

La P de Protegir

Abans d’actuar hem d’assegurar-nos que tant l’accidentat com nosaltres estem fora de tot perill. Posem el nostre vehicle fora de la carretera, senyalitzem-lo amb els triangles de perill i posem-nos l’armilla reflectant.

En cas d’accident nocturn, posem-nos amb els llums encesos perpendiculars a l’accident, il·luminant aquest.

La A d’Avisar o Alertar

És molt important l’avís als serveis d’emergències: sanitaris, policials, bombers, etc. A partir d’aquest instant ja podem començar a socórrer al ferit o ferits.

I recordeu, és realment important la informació que donareu al centre receptor d’alarmes. Donem-la de forma pausada, estructurada i sense deixar-nos detalls que seran de vital importància per la localització del lloc de l’accident.

Per exemple:

Soc Josep Lluís, em trobo a la carretera N-II, al punt quilomètric 777 en direcció Girona, m’he trobat un accident de transit amb dos ferits. Estan conscients tots dos, a un li fa molt mal el cap, l’altre es dol de la cama, diu que no la pot moure...

La S de Socórrer

Un cop protegit i avisat, s’ha d’actuar amb l’accidentat, reconeixent els seus signes vitals: 1. Consciència, Respiració i Pols. En funció d’aquests tal vegada (si estem preparats/formats per fer-ho) podríem haver d’iniciar les maniobres de reanimació cardio respiratòries.

Recordeu, que cal fer i que no es té que fer:

El casc

A un motorista accidentat no s’ha d’intentar treure-li mai el casc. Podríem provocar-li una lesió fatal.

Immobilització:

Sota cap concepte hem de moure o traslladar un ferit d’accident. Hem de procurar fins l’arribada d’ajut especialitzat que el ferit resti immobilitzat.

Senyalització:

Ja sabeu, delimitació i senyalització de la zona del sinistre.

L’Avís

És possible que no estem preparats per socórrer a persones accidentades, en aquest cas és encara més important l’avís amb demanda d’ajut especialitzat.

3 comentaris:

Genís ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Genís ha dit...

A la fase P, també és important deixar els nostres vehicles de manera que no facin nosa als serveis d'emergència.

A la fase S, si s'hi arriba bé, no està de més treure el contacte dels vehicles implicats.

Josep Lluís Pouy ha dit...

Cert el que dius Genís,

Totes dues són més que important, la primera perquè és essencial que els serveis d'emergència arribin al lloc sense cap obstacle o interferència, i la segona, de calaix: combustible + comburent + font d’ignició (escalfor, espurna, etc.), millor trencar el triangle del foc, abans que sigui massa tard.
Gràcies per les teves encertades indicacions.