Uns minuts per a la reflexió
Crec que veure la vida com un got mig ple o mig buit és una qüestió de filosofia personal. Mentre que l’optimista la veu sempre en una fase de plenitud, el pessimista veu com poc a poc se li escapa entre els seus dits, sense poder fer-hi res.
Us preguntareu perquè faig aquesta reflexió. Doncs perquè en un moment donat, vaig decidir posar en marxa aquest blog amb única pretensió: donar consells de seguretat i fer obrir els ulls davant fets quotidians que no fan altre cosa que posar-nos en situacions de risc. En definitiva, vetllar per la seguretat del nostre entorn.
Crec que sempre he triat un llenguatge planer, entenedor, i tal vegada com en els anuncis de les campanyes de trànsit, una mica escabrós en alguns aspectes. La veritat és que no faig escarafalls a l’hora de posar imatges dures que ens facin pensar una mica, us mostro el got mig buit, l’altre cara de la vida.
Mireu, aquest cap de setmana, la nit de la revetlla concretament, m’ha tocat viure professionalment dos fets dolorosos. Dos accidents de moto s’enduien per davant la vida d’un noi de 22 i la d’un de 15 anys. Maleïdes motos dèiem uns i altres...
No sé encara que és el que no fem bé, no sé que ha de passar perquè ens estimem una mica més a nosaltres i als que ens envolten. No sé que cal fer per posar una mica de seny però, avui us puc dir que en aquests moments, l’estadística per uns la realitat per altres, fa trencar-se de dolor a uns pares, a uns avis, a uns germans, a uns amics de dos adolescents, que van sortir la nit de revetlla per no tornar a casa, mai més.
Us preguntareu perquè faig aquesta reflexió. Doncs perquè en un moment donat, vaig decidir posar en marxa aquest blog amb única pretensió: donar consells de seguretat i fer obrir els ulls davant fets quotidians que no fan altre cosa que posar-nos en situacions de risc. En definitiva, vetllar per la seguretat del nostre entorn.
Crec que sempre he triat un llenguatge planer, entenedor, i tal vegada com en els anuncis de les campanyes de trànsit, una mica escabrós en alguns aspectes. La veritat és que no faig escarafalls a l’hora de posar imatges dures que ens facin pensar una mica, us mostro el got mig buit, l’altre cara de la vida.
Mireu, aquest cap de setmana, la nit de la revetlla concretament, m’ha tocat viure professionalment dos fets dolorosos. Dos accidents de moto s’enduien per davant la vida d’un noi de 22 i la d’un de 15 anys. Maleïdes motos dèiem uns i altres...
No sé encara que és el que no fem bé, no sé que ha de passar perquè ens estimem una mica més a nosaltres i als que ens envolten. No sé que cal fer per posar una mica de seny però, avui us puc dir que en aquests moments, l’estadística per uns la realitat per altres, fa trencar-se de dolor a uns pares, a uns avis, a uns germans, a uns amics de dos adolescents, que van sortir la nit de revetlla per no tornar a casa, mai més.
2 comentaris:
Jo sempre he pensat que si no hi ha més accidents tenint en compte com van alguns per la carretera (independenment si van en moto o cotxe) es perque hi ha alguna força místico/magico/religiosa que així ho vol... Perque crec que veien el comportament d'uns pocs encara hi ha pocs accidents...
:O
És cert, hi ha d’haver quelcom, sinó, no s’entén…
Publica un comentari a l'entrada