El casc

Quan parlem del casc, qui més qui menys té en la ment un motorista. Però si us fixeu en la fotografia superior, veureu que són molts els col·lectius que l’utilitzen: bombers, policies, obrers de la construcció, hípics, forestals, etc.

Per definició, el casc és una peça rígida que s’utilitza per cobrir parcial o completament el cap contra agressions, i qui més qui menys en té un per salvaguardar.

El casc, és la forma més habitual de protecció del nostre cap. Compleix la seva funció mitjançant un efecte de coixí, amortint els cops al crani. Actuen, reduint la força que es produeix quan un objecte colpeja el cap o quan aquest xoca amb quelcom. Aquesta reducció de força, s’aconsegueix mitjançat la transformació de l’energia cinètica en treball de deformació d’altres estructures diferents a les del cap. Al reduir la força sobre el cap disminueix l’acceleració, i si està ben distribuïda, baixa la probabilitat de bombament del crani. Ambdós mecanismes redueixen la probabilitat de distorsió del teixit cerebral.

Per tant, crec que arribats a aquest punt, hem de tenir clar que els cascs són molt eficaços per evitar lesions en el cap i el cervell.

Parlem del cap, del crani, del cervell, anem a veure’ls.

L’estructura òssia del cos humà, posseeix un pes bastant reduït: 9 Kg. Dels seus 206 ossos, 28 pertanyen al crani i 8 d’aquests, composen la caixa que protegeix el cervell, que a la vegada, està recobert per tres capes de teixit membranós i sura en el líquid cefalorraquidi, que li dona més protecció encara. És una volta amb una arquitectura semi rígida, però que pot arribar a aguantar deformacions laterals de fins a un centímetre, sense trencar-se. En termes teòrics, una energia de tan sols 10 juls pot causar danys molt greus en un cap sense protecció. Am l’ús d’un bon casc, podrem aguantar impactes de 175 juls com a màxim, sense riscs mortals.

Tipus de lesions

Les lesions craneu encefàliques poden mostrar-se com a lesions de cuir cabellut, lesions cranials i lesions de parènquima cerebral. Quasi sempre ocasionades per un moviment excessiu d’una part del cap, en relació a l’altra.

Existeixen dos tipus bàsics de moviments:

De translació: l’objecte no rota, però la velocitat del cos canvia de direcció.

De rotació: L’orientació angular del cos varia.

Quatre dades

Un estudi de control de cascs basat en població, demostrava que l’ús del casc redueix el risc de lesions al cap en un 85% i reduïa el risc de lesions cerebrals en un 88%.

Un estudi en més de 3000 ciclistes lesionats, va demostrar que els cascs són eficaços en ciclistes de totes les edats i en xocs on estaven relacionats vehicles a motor.

Els cascs també son eficaços per evitar lesions facials. El risc de lesions al front i part mitjana de la cara, es redueixen aproximadament uns 2/3 amb l’ús del casc, però aquesta protecció, a menys que utilitzem casc integral, no s’estén a la boca o a la barbeta.